Pantalles, videojocs, xarxes i substàncies: quan deixen de ser oci

Què és un ús problemàtic

El mòbil, els videojocs i les xarxes formen part de la vida de gairebé tothom, i en si mateixos no són un problema. Són on treballes, on quedes, on rius, on t'avorreixes i on t'amagues. La pregunta no és quantes hores, sinó què passa quan no hi són: si pots parar, si continues fent la resta, si la resta de la teva vida continua dempeus.

L'ús es torna problemàtic quan la pantalla passa per davant de tota la resta: del son, de la feina, de menjar, de veure gent en persona. Quan parar et posa de mal humor sense proporció. Quan és l'única manera que et queda de sentir-te bé, o de no sentir res. Les apostes en línia segueixen la mateixa lògica, amb la diferència que a més s'emporten els diners.

Amb les substàncies el senyal no és provar, sinó la rutina. La copa que ja no és de celebració sinó de cada nit per desconnectar, el porro sense el qual no dorms, la ratlla que cal per aguantar el cap de setmana. Un consum de festa i un consum de funció són coses diferents, i el segon s'instal·la sense que ningú ho decideixi.

Com reconèixer-ho

• La pantalla et treu el son: te'n vas a dormir molt més tard del que volies, o et despertes i el primer és el mòbil.
• Has deixat coses que t'agradaven, o has deixat de veure gent fora de la pantalla, i no saps ben bé quan va passar.
• Beus o consumeixes gairebé cada dia i ja no és per celebrar res: és per baixar, per dormir, per aguantar.
• Has intentat reduir, jugar menys, beure menys, i no t'ha durat; cada cop que ho parles amb tu mateix és per justificar-ho.
• Menteixes, encara que sigui per omissió, sobre quant de temps, quants diners o quant has begut.

Què ajuda

Mirar quina funció compleix. Ningú no juga fins a les quatre ni beu cada nit perquè sí. La pantalla o la substància estan tapant alguna cosa: ansietat, solitud, avorriment, una feina que esgota, una relació que pesa. Tractar només l'hàbit deixa la causa intacta, i la causa busca una altra sortida.

Canvis petits que se sostenen. El mòbil fora de l'habitació a la nit, un dia a la setmana sense beure, una partida amb final pactat abans de començar. Un tall total sense alternativa sol durar una setmana; un canvi petit que es manté, mesos.

Algú a qui explicar-ho. L'ús problemàtic creix en silenci. Dir-ho en veu alta a una persona de confiança sol ser el primer canvi real, abans de cap tècnica.

Què fa la teràpia. En teràpia s'explora què et dona la pantalla o la substància, què hi ha a sota i quina altra cosa podria ocupar aquell lloc, i es construeixen canvis que puguis mantenir sense barallar-te amb tu cada dia. Amb les substàncies, quan el consum requereix atenció mèdica, la teràpia s'hi coordina, no la substitueix.

Què no fa. No és un càstig, no és una desintoxicació i no et demanarà que deixis el mòbil.

Quan demanar ajuda

Una setmana de molta consola, un cap de setmana llarg o una borratxera de la qual et penedeixes no són motiu de consulta. És moment de demanar ajuda quan l'ús fa setmanes que va per davant del son, de la feina o de les relacions, quan has intentat reduir i no pots, quan consumeixes d'amagat o menteixes sobre això, o quan notes que la pantalla o la substància són l'única manera que et queda de sentir-te bé.

Si hi ha una intoxicació, una crisi o risc immediat, truca al 112. Si tu, o la persona per qui llegeixes això, parleu de fer-vos mal, truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Jordi Dou

  Psicòleg General Sanitari (Col. 30243)

  Veure perfil
• 

  Sofia Falaschi

  Psicòloga General Sanitària

  Veure perfil
• 

  Martí Rodriguez

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil

Preguntes freqüents

Quantes hores de pantalla són massa?

No hi ha una xifra que serveixi per a tothom. Importa més què desplaça: si dorms, si treballes, si veus gent, si pots parar. Dues hores que treuen el son pesen més que quatre un dissabte a la tarda.

Bec cada nit en arribar a casa. És un problema?

Depèn de per a què. Si és l'única manera de desconnectar, si sense això no dorms, si has intentat saltar-te una nit i no ha sortit, és un consum que compleix una funció, i això és el que convé mirar. No cal arribar a una addicció per demanar ajuda amb això.

Ho puc deixar jo sol?

Molta gent redueix sola l'ús del mòbil o l'alcohol, i si et surt, endavant. Quan portes diversos intents que no duren, el que falla no és la voluntat sinó el que la pantalla o la substància estan tapant, i això és més fàcil de veure amb algú.

El meu fill ha provat l'alcohol o el cànnabis. És una addicció?

Un primer contacte no és una addicció. És el moment de parlar, d'entendre per què i amb qui, i de donar informació sense drama. Si el consum es repeteix, s'amaga o va acompanyat de canvis d'humor o de rendiment, convé consultar-ho amb un professional.

Lectures relacionades

• No tinc amistats: per on comencoSentir-te sense amistats fa mal, pero no et defineix. Compartim passos concrets per crear vincles reals i sortir de l'aillament.
• Tinc problemes amb els meus pares/maresEls conflictes familiars son habituals a l'adolescencia. Millorar la comunicacio i pactar limits ajuda molt la convivencia.
• Em sento sol/aLa solitud pot aparèixer encara que estiguis envoltat de gent. Entén per què passa i quins passos pràctics et poden ajudar.