Guia per a mares i pares d'un adolescent

Què fa l'adolescència i què no explica

L'adolescència reorganitza el cervell, el cos i el lloc que el teu fill o la teva filla ocupa al món, i ho fa tot alhora. Entre els tretze i els disset anys és normal que l'ànim pugi i baixi en un mateix dia, que la porta de l'habitació es tanqui més, que els amics pesin més que la família i que les respostes s'escurcin. Necessiten distància per saber qui són fora de casa, i aquesta distància fa mal a qui la veu des de fora.

Això és l'edat. El que l'edat no explica és una altra cosa: un canvi que no es mou. La tristesa que dura setmanes en lloc de tardes. L'aïllament que ja no és només de la família, sinó també dels amics. El son, el menjar o els estudis que es desordenen i no tornen al seu lloc. La irritabilitat que s'ha convertit en la manera habitual d'estar.

La diferència no és en la intensitat d'un dia, sinó en la durada i en l'abast. Un mal moment passa i deixa intacta la resta de la vida. Un problema s'instal·la i va guanyant terreny. Tu coneixes el teu fill o la teva filla millor que ningú: si alguna cosa et diu que això no és el de sempre, aquesta intuïció mereix atenció.

Com reconèixer que hi ha alguna cosa més

• S'ha anat retirant de tot: no només de vosaltres, també dels amics, de les activitats que li agradaven i dels plans de cap de setmana.
• Dorm malament des de fa setmanes, o dorm a qualsevol hora i li costa llevar-se encara que hagi descansat.
• Les notes han caigut, falta a classe, o l'institut s'ha convertit en una font d'angoixa que abans no hi era.
• Les pantalles ja no són un passatemps sinó un refugi: s'enfada molt si les hi treus i sembla més buit quan les deixa.
• Ha canviat d'amics de cop, s'ha quedat sense, o torna d'estar amb ells pitjor de com ha sortit.
• La irritabilitat ja no és una reacció sinó un estat: qualsevol cosa encén una discussió i després no hi ha manera de tornar a la calma.
• Has vist marques als braços o a les cames, roba llarga en ple estiu, o has sentit comentaris de no voler ser-hi o que tot tant li faria.

Què ajuda

Obrir la conversa sense interrogar. Tria un moment tranquil, de costat i no de cara: al cotxe, cuinant, passejant. Digues el que has vist, no el que has conclòs: «et noto més apagat des de fa unes setmanes». I després deixa silenci. Si no en surt res la primera vegada, la porta queda oberta per a la segona.

El que no ajuda. Minimitzar («a la teva edat tots estem així»), comparar, castigar el retraïment o mirar-li el mòbil d'amagat. Tampoc convertir cada sopar en una sessió. Un adolescent que se sent vigilat es tanca més, no menys.

Com és la teràpia amb un adolescent a Psycho. Tu tries el psicòleg o la psicòloga entre els que treballen amb adolescents, gestiones les cites i t'encarregues del pagament. El teu fill o la teva filla té el seu propi espai confidencial: el que explica a la sessió queda entre tots dos, llevat que hi hagi un risc per a la seva seguretat, i llavors se t'avisa. Quan la feina ho necessita, el professional incorpora la família en alguna sessió o et dona pautes per a casa.

Què no fa. No obliga ningú a parlar: si el teu fill no hi vol anar, la primera sessió pot ser teva, per pensar com plantejar-ho. No emet diagnòstics oficials ni informes per a tercers. I no substitueix l'atenció mèdica ni els serveis d'urgències quan calen.

Quan demanar ajuda

Un canvi d'humor que dura uns dies i té un motiu forma part de créixer. És moment de parlar amb un professional si el que veus dura més de dues o tres setmanes, si afecta més d'una àrea alhora (son, estudis, amics, menjar) o si el teu fill o la teva filla t'ho demana, encara que sigui de manera maldestra.

Si ha parlat de fer-se mal, de no voler ser-hi, o has vist senyals d'autolesió, no ho deixis per a la setmana que ve: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Joan Salmerón

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil
• 

  Oriol Mercadé Canals

  Psicòleg general Sanitari, Psicòleg de l'esport, Psicòleg especialista en trastorns del son

  Veure perfil

Preguntes freqüents

El que el meu fill expliqui a teràpia és confidencial?

Sí. La teràpia funciona perquè l'adolescent sap que el que diu queda a la sessió. El professional t'informa de com va el procés en termes generals i t'avisa si apareix un risc per a la seva seguretat. El que no fa és explicar-te el contingut de les sessions.

He de ser present a les sessions?

Normalment no. Les sessions són de l'adolescent. Pots ser-hi a la primera per presentar-vos i acordar com treballareu, i el professional et demanarà participar en alguna sessió familiar quan ajudi. Amb adolescents més joves, la família sol tenir més presència.

I si el meu fill no hi vol anar?

És freqüent, i no és motiu per forçar. Pots reservar una primera sessió per a tu: el professional t'ajuda a entendre què veus i a plantejar-ho a casa d'una manera que no soni a amenaça. Sol ajudar que sàpiga que pot provar una sessió i decidir després si continua.

Quant costa?

El preu el fixa cada psicòleg o psicòloga i el veus al seu perfil abans de reservar. Es paga sessió a sessió, sense compromís de permanència.

Lectures relacionades

• No tinc amistats: per on comencoSentir-te sense amistats fa mal, pero no et defineix. Compartim passos concrets per crear vincles reals i sortir de l'aillament.
• Tinc problemes amb els meus pares/maresEls conflictes familiars son habituals a l'adolescencia. Millorar la comunicacio i pactar limits ajuda molt la convivencia.