Em sento sol: la soledat en joves i adults

Què és la soledat

La soledat no és estar sol. És la distància entre la connexió que tens i la que necessites. Per això pot aparèixer en una casa plena, en una relació de parella o en un grup d'amics de tota la vida, i per això hi ha persones que viuen soles i no la senten.

És un senyal, no un defecte. Igual que la gana avisa que falta menjar, la soledat avisa que falta un tipus de contacte: sentir-te vist, poder explicar què et passa, saber que a algú li importes. Quan aquest senyal dura setmanes o mesos, deixa de ser una alarma útil i comença a canviar com et veus a tu mateix i als altres.

Gairebé mai no té una sola causa. Sol aparèixer amb un canvi en la vida social (una altra ciutat, un altre centre d'estudis, amics que s'allunyen), amb relacions que es queden a la superfície, amb un moment difícil, com una ruptura o problemes a casa, que et fa sentir que ningú no entén el que vius, o amb la comparació constant a les xarxes, on la vida dels altres sembla sempre més plena que la teva.

És molt comuna i se'n parla molt poc. Ningú no diu en veu alta que se sent sol, així que cada persona que ho sent es pensa que és l'única. No ho és.

Com reconèixer-la

• Tens gent al voltant, però no hi ha ningú a qui explicar com estàs de debò.
• Evites plans perquè et costa, i després et sents pitjor per haver-los evitat.
• Has canviat de ciutat, de feina, d'institut o d'etapa, i la vida social d'abans no ha tornat.
• Passes molt de temps a les xarxes o a les pantalles i quan les tanques et sents més buit que abans.
• Et descobreixes pensant que molestes, que no encaixes o que a ningú no li importaria si desapareguessis un temps.
• La tristesa, el cansament o la irritabilitat han anat apareixent sense un motiu clar.

Què ajuda

Posar-hi nom. Dir «em sento sol» en veu alta, encara que sigui a una sola persona, ja canvia alguna cosa: converteix una sensació difusa en un problema concret que es pot treballar.

Contacte petit i repetit. La soledat no s'arregla amb un gran pla, sinó amb contactes breus que es repeteixen: un missatge, un cafè, la mateixa classe cada setmana. La constància compta més que la intensitat.

Recuperar i obrir vincles. De vegades n'hi ha prou amb un missatge o una invitació senzilla per reprendre el contacte amb algú que s'havia allunyat. I sortir una mica de la rutina ajuda: un club, una associació, un voluntariat o un grup d'alguna cosa que t'agradi són llocs on el contacte es repeteix sense haver-lo de forçar, amb gent que comparteix els teus interessos.

Mirar menys la vida dels altres. A les xarxes cadascú ensenya el que tria ensenyar. Comparar-t'hi engrandeix la distància; fer servir el mòbil per quedar o per parlar, en lloc de només mirar, l'escurça.

Cuidar la relació amb tu. Quan no et sents bé amb tu, costa obrir-se i confiar en els altres. Algunes coses ajuden a construir aquesta base: escriure uns minuts al dia el que sents, apuntar al vespre tres coses que han anat bé, dormir, moure't i menjar amb una certa regularitat, dedicar uns minuts a respirar i parar atenció al present, o expressar-te amb alguna cosa creativa, com dibuixar, tocar un instrument o cuinar. I tractar-te com tractaries un bon amic en un mal moment, en lloc de castigar-te amb crítiques.

Estar bé sol, a estones. No tota estona sol és soledat. Fer el que t'agrada encara que sigui sol, i aprofitar aquest temps per descansar o crear, canvia la manera com vius estar amb tu.

Revisar què t'expliques. Amb el temps, la soledat ensenya a llegir els altres com una amenaça: «no em faran cas», «faré nosa». A teràpia es treballa precisament aquest filtre, perquè sol ser el que manté la soledat encara que la situació canviï.

Què fa la teràpia. No et presenta gent ni t'organitza la vida social. T'ajuda a entendre què t'allunya del contacte, a distingir la soledat d'altres coses que s'hi assemblen, com la depressió o l'ansietat social, i a provar canvis petits amb algú que els segueix amb tu.

Què no fa. No substitueix les relacions. És un espai per recuperar la capacitat de tenir-ne.

Quan demanar ajuda

Sentir-se sol una temporada, després d'un canvi, és normal i sol passar quan la vida es reorganitza.

Quan s'allarga, deixa de ser només una sensació. Pot portar ansietat o tristesa gairebé constants, abaixar l'autoestima i les ganes de començar coses, alterar el son i la concentració i fer cada cop més difícil tornar a acostar-se als altres, de manera que l'aïllament s'alimenta a si mateix. Augmenta el risc de depressió i, segons la Comissió sobre Connexió Social de l'OMS, l'aïllament i la soledat prolongats també s'associen a una pitjor salut física, inclòs un risc cardiovascular més alt.

És moment de parlar amb un professional si la sensació dura més d'unes setmanes, si ha començat a afectar el son, les ganes de fer coses o el rendiment, o si notes que ja no t'acostes a ningú perquè dones per fet que no sortirà bé.

Si apareixen pensaments de no voler ser-hi, no esperis a la setmana següent: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida) o, si hi ha perill immediat, al 112.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Joan Salmerón

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil
• 

  Jordi Dou

  Psicòleg General Sanitari (Col. 30243)

  Veure perfil

Preguntes freqüents

Sentir-se sol és el mateix que estar deprimit?

No, tot i que s'assemblen i de vegades van junts. La soledat és la manca d'una connexió que necessites; la depressió afecta l'ànim, l'energia i l'interès per gairebé tot, fins i tot quan hi ha gent a prop. Si dubtes, un professional et pot ajudar a distingir-ho.

Em puc sentir sol tenint parella o amics?

Sí. La soledat depèn de la qualitat del contacte, no de la quantitat. Pots tenir molta companyia i cap conversa en què et sentis vist.

Com es treballa la soledat a teràpia?

Es comença per entendre què la manté en el teu cas: un canvi d'etapa, la manera d'interpretar els altres, l'ansietat en acostar-te, un ànim baix. A partir d'aquí es proven canvis petits entre sessió i sessió, i es revisen junts.

Lectures relacionades

• No tinc amistats: per on comencoSentir-te sense amistats fa mal, pero no et defineix. Compartim passos concrets per crear vincles reals i sortir de l'aillament.