Gestionar les emocions: ràbia, frustració i pressió estètica

Què és la regulació emocional

Regular una emoció no és apagar-la. És notar-la, posar-li nom, entendre què l'ha disparada i decidir què fer-ne, en lloc que ella decideixi per tu. Ningú no neix sabent-ho fer: s'aprèn, i l'adolescència és justament l'etapa en què el cervell que sent va per davant del cervell que frena.

La ràbia i la frustració són les emocions que més es malinterpreten. No són dolentes ni cal eliminar-les: avisen que alguna cosa importa i que alguna cosa no està sortint com volies. El problema apareix quan l'única sortida que tenen és explotar contra els altres, o girar-se cap endins i quedar-s'hi.

La pressió estètica funciona per un altre camí, però desemboca al mateix lloc. Comparar-te amb cossos que no existeixen fora d'una pantalla, mesurar el teu valor pel que peses o per com et veus en una foto, és una manera de deixar que una emoció, la vergonya, governi el que menges, el que fas i amb qui estàs.

Com reconèixer que alguna cosa no va bé

• Passes de zero a cent en segons, i després t'avergonyeixes del que has dit o fet.
• Qualsevol obstacle petit et desborda: un canvi de plans, un no, una crítica.
• Guardes la ràbia fins que surt de cop, sovint amb qui menys culpa en té.
• Et costa posar nom al que sents: només saps que estàs malament.
• Evites fotos, miralls, la platja o la piscina, o et vesteixes per amagar el teu cos.
• Menges de manera diferent segons com et veus aquell dia, o compenses el que menges amb exercici o dejuni.
• Després d'una estona a les xarxes et sents pitjor amb tu, i tot i així hi tornes.

Què ajuda

Posar-hi nom. Dir «estic frustrat» o «em fa vergonya» ja abaixa la intensitat. El que no té nom se sent com una sola cosa enorme; el que en té es pot mirar.

Parar abans d'actuar. Entre el que sents i el que fas hi ha un espai, i es pot eixamplar: sortir de l'habitació, comptar fins a deu, respirar més a poc a poc. No és reprimir, és guanyar el temps que l'emoció no et deixa.

Buscar la necessitat sota la ràbia. Gairebé sempre hi ha alguna cosa que volies i no ha arribat: respecte, autonomia, que t'escoltin. Demanar-ho directament funciona millor que cridar-ho.

Canviar la dieta d'imatges. Deixar de seguir els comptes que et fan sentir pitjor i seguir els que mostren cossos reals no és una bestiesa: és canviar la comparació amb què el teu cap es mesura cada dia.

Què fa la teràpia. En teràpia s'aprèn a identificar les emocions a temps, a tolerar la frustració sense explotar ni empassar-se-la, i a qüestionar les regles sobre el cos que s'han colat sense que les triessis. Es practica amb situacions concretes de la teva vida, no amb teoria, i es revisa què està canviant.

Què no fa. No converteix ningú en algú que no sent ràbia ni inseguretat. El que canvia és la relació amb aquestes emocions i el que fas quan arriben.

Quan demanar ajuda

Sentir ràbia, frustració o inseguretat amb el teu cos és part de viure. És moment de parlar amb un professional quan aquestes emocions t'estan costant relacions, quan trenques coses o et fas mal en enfadar-te, quan el menjar o l'exercici s'han convertit en una forma de càstig, o quan fa setmanes que sents que no controles el que sents.

Si has arribat a fer-te mal, o penses a fer-te'n, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Joan Salmerón

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil
• 

  Jordi Dou

  Psicòleg General Sanitari (Col. 30243)

  Veure perfil

Preguntes freqüents

És dolent enfadar-se?

No. La ràbia avisa que alguna cosa importa o que s'ha creuat un límit. El que fa mal és el que se'n fa: cridar, trencar, callar durant dies. Aprendre a expressar-la sense ferir és una habilitat, i s'entrena.

Com sé si la meva relació amb el meu cos és un problema?

Quan el que veus al mirall decideix com serà el teu dia, quan evites plans pel teu aspecte, o quan menjar i fer exercici deixen de ser cura i es tornen càstig. Si dubtes, un professional ho pot valorar amb tu.

Què passa a la primera sessió?

Es parla de quines situacions et desborden, des de quan i què has provat. No cal saber explicar-ho bé ni tenir-ho clar. La primera sessió serveix per entendre què et passa i decidir plegats com continuar.

Lectures relacionades

• No m'accepto com socL'autoexigència i la comparació poden debilitar l'autoestima. Aquí tens passos pràctics per construir una relació més sana amb tu.