Cuidar un fill o una filla adolescent o jove amb un trastorn mental o una discapacitat

Què suposa cuidar en aquesta etapa

Tenir cura d'un fill o una filla amb un trastorn mental o una discapacitat intel·lectual o física és una tasca que no es tria i que no té horari. A l'adolescència i la joventut, a més, apareix una pregunta que abans no es feia: com acompanyar el seu pas a la vida adulta.

És una etapa amb reptes propis. Cal trobar l'equilibri entre protegir i deixar créixer, perquè el teu fill o la teva filla vol, i necessita, més autonomia. Canvien els suports: els serveis de la infància s'acaben i els d'adults funcionen d'una altra manera. Amb un trastorn mental poden arribar crisis, ingressos o temporades en què no vol rebre ajuda. I a partir de la majoria d'edat, la informació sobre la seva salut és seva, i pot decidir no compartir-la amb tu, encara que continuïs sent qui sosté el dia a dia.

Qui cuida viu sovint un dol per la vida que va imaginar per al seu fill o la seva filla, preocupació pel futur («què passarà quan no hi siguem?») i cansament acumulat durant anys. A això s'hi sumen la parella, els altres fills i la feina. Aquest desgast no és una debilitat: és el que li passa a qualsevol que sosté una cosa que necessita diverses persones. Cuidar-se no és un luxe: és part de la cura.

Com reconèixer l'esgotament

• La teva vida gira al voltant de les necessitats del teu fill o la teva filla, i fa molt que no tens una estona per a tu.
• Vius en alerta, pendent de la propera crisi, d'una trucada o d'una recaiguda.
• No saps quant protegir-lo i quant deixar-lo fer, i cada decisió et genera dubtes i culpa.
• La preocupació pel seu futur, i per què passarà quan no hi sigueu, et treu la son.
• La relació de parella o amb els teus altres fills se n'ha ressentit, i sents que no arribes a tot.
• Et sents sol davant dels serveis, els tràmits i les decisions.
• Estàs cansat d'una manera que ja no marxa descansant.

Què ajuda

Entendre el que li passa. Conèixer bé el trastorn o la discapacitat del teu fill o la teva filla, què pots esperar i què ajuda, redueix la incertesa i et permet acompanyar millor. Pregunta al seu equip tot el que necessitis saber i, quan sigui possible, participa en les sessions o en els grups per a famílies.

Acompanyar l'autonomia. Deixar que faci tot el que pugui fer, encara que trigui més o ho faci diferent, i augmentar a poc a poc les seves responsabilitats. L'autonomia s'entrena, i és el que més el protegeix a llarg termini.

Un pla per a les crisis i per al futur. Si hi ha un trastorn mental, acordar amb el seu equip què fer davant dels senyals d'alarma i a qui trucar. I pensar amb temps en el futur: suports, recursos i persones de confiança, perquè la preocupació no es quedi només en angoixa.

Repartir la cura. Parella, família, serveis de respir, centres i programes de suport. Delegar no és abandonar: és fer sostenible el que avui no ho és. I no oblidar els altres fills, que també necessiten el seu espai i de vegades carreguen en silenci.

Parlar amb qui passa pel mateix. Les associacions de famílies de persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental són un lloc on no cal explicar res, i on es comparteixen recursos i experiència.

Què fa la teràpia. A We Are Psycho tens un espai que és només teu. Treballem la culpa, el dol per la vida imaginada, la preocupació pel futur i la sobrecàrrega, com acompanyar la seva autonomia sense desaparèixer tu, com posar límits i com cuidar la parella i la resta de la família.

Què no fa. No substitueix el tractament ni els suports del teu fill o la teva filla, que porta el seu propi equip. La teràpia t'ajuda a tu a sostenir la cura.

Quan demanar ajuda per a tu

Cansar-se de cuidar és normal. És moment de demanar ajuda per a tu quan el cansament s'ha convertit en desesperança, quan no hi ha cap moment de la setmana que sigui teu, quan la situació està afectant la teva salut, la teva parella o els teus altres fills, o quan fa setmanes que sents que no pots més i no ho has dit a ningú.

Si el teu fill o la teva filla parla de fer-se mal o de no voler continuar, o hi ha una situació de violència a casa, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida) o, si hi ha perill immediat, al 112. El mateix si ets tu qui té aquests pensaments. We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Jordi Dou

  Psicòleg General Sanitari (Col. 30243)

  Veure perfil
• 

  Maimuna Balde

  Psicòlog@ General Sanitaria

  Veure perfil
• 

  Sofia Falaschi

  Psicòloga General Sanitària

  Veure perfil

Preguntes freqüents

Com equilibro protegir-lo i deixar-lo créixer?

No hi ha una resposta única, perquè depèn de les seves capacitats i de la seva situació. En general ajuda deixar-lo fer tot el que pot fer, augmentar les seves responsabilitats a poc a poc i acordar amb el seu equip quins riscos són raonables. La teràpia és un bon lloc per pensar aquestes decisions sense carregar-les sol.

Ja és major d'edat i no vol que sàpiga res del seu tractament

A partir de la majoria d'edat, la informació sobre la seva salut és seva i decideix amb qui compartir-la. És dur quan ets tu qui el sosté. Ajuda parlar amb ell o amb ella sobre què necessites saber per poder-lo ajudar, i recolzar-te en les associacions i en la teva pròpia teràpia per no quedar-te sol amb la preocupació.

I els meus altres fills?

Els germans també viuen la situació, i de vegades es fan invisibles per no afegir càrrega. Reservar temps per a ells, explicar-los el que passa segons la seva edat i donar-los espai per expressar el que senten, també l'enuig, els protegeix.

Com funciona la teràpia a We Are Psycho?

És online i confidencial, i s'adapta al teu horari, encara que tinguis poc marge. Ens expliques què et passa, et proposem la psicòloga o el psicòleg que millor encaixa amb tu i tries tu. Si abans tens dubtes sobre com funciona, t'ho expliquem en una trucada gratuïta de 20 minuts, sense compromís.