Quan les relacions fan mal: conflictes a casa, bullying i relacions tòxiques

Què passa amb les relacions en l'adolescència

En l'adolescència les relacions es reorganitzen alhora: la família deixa de ser el centre, el grup passa a ser-ho, i apareixen les primeres parelles. És normal que hi hagi fregaments. El que no és normal és que una relació, la que sigui, es converteixi en una font constant de por, humiliació o silenci.

A casa, el conflicte sol néixer de la incomunicació: l'adolescent necessita més autonomia, els pares necessiten saber que està bé, i cap dels dos no sap demanar-ho sense cridar. Les discussions es repeteixen amb el mateix guió i cada cop es parla menys del que importa.

El bullying és una altra cosa. No és una baralla ni una temporada de portar-se malament: és un dany repetit, intencionat, d'algú amb més poder, i avui continua al mòbil quan s'acaba la classe. I una relació tòxica, d'amistat o de parella, s'assembla al bullying en una cosa: et va fent petit mentre et convenç que és amor o lleialtat. Controlar amb qui parles, castigar amb el silenci, revisar-te el mòbil o fer-te sentir culpable de tot són senyals, no proves d'afecte.

Com reconèixer que una relació fa mal

• A casa qualsevol conversa acaba en crits o en portes tancades, i fa setmanes que no parleu de res que importi.
• Va a l'institut amb por, s'inventa excuses per no anar-hi, o torna amb coses trencades o perdudes que no explica.
• Ha deixat d'utilitzar el mòbil davant teu, o el mira amb angoixa cada cop que vibra.
• La seva amistat o la seva parella decideix amb qui pot estar, què es pot posar i què pot publicar.
• Després d'estar amb aquesta persona està pitjor: més callat, més insegur, més pendent de no molestar.
• Es disculpa constantment, o justifica comportaments que a tu et semblen inacceptables.
• Tu, si ets l'adolescent: sents que has d'amagar coses perquè no hi hagi bronca, a casa o amb aquesta persona.

Què ajuda

Parlar del que passa, no del que ha fet malament. A casa, canviar el «un altre cop has…» pel «explica'm què ha passat» no resol el conflicte, però obre una conversa que els retrets tanquen.

Anomenar el bullying pel que és. Dir-li a un adolescent que «no en faci cas» el deixa sol. L'assetjament no es resol aguantant: es documenta, es comunica al centre i s'acompanya. L'institut té l'obligació d'actuar.

Posar el límit en el comportament, no en la persona. Amb una amistat o una parella que fa mal, la sortida no sol ser un ultimàtum, sinó ajudar-lo a veure el que està passant i a decidir per si mateix. Prohibir la relació la torna secreta.

Recuperar la resta de la vida. Les relacions que fan mal aïllen. Tornar als amics de sempre, a l'esport, a la família extensa, retorna els punts de referència amb què comparar.

Què fa la teràpia. En teràpia l'adolescent té un lloc on explicar el que a casa no pot, es treballa com posar límits i com demanar sense atacar, i s'acompanya la família per canviar el guió de les discussions. Quan hi ha assetjament, es treballa la recuperació, no només l'episodi.

Què no fa. No substitueix la intervenció del centre educatiu davant del bullying, ni la policia o els serveis de protecció quan hi ha violència. S'hi coordina.

Quan demanar ajuda

Discutir a casa, un mal rotllo amb el grup o una ruptura difícil formen part de créixer. És moment de demanar ajuda quan el conflicte a casa és diari i fa setmanes que no dona treva, quan hi ha senyals d'assetjament i l'adolescent no vol anar a l'institut, quan una relació l'està aïllant de tota la resta, o quan notes que cada cop està més callat, més espantat o més petit.

Si hi ha violència física, a casa o fora, o l'adolescent parla de fer-se mal, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Joan Salmerón

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil
• 

  Oriol Mercadé Canals

  Psicòleg general Sanitari, Psicòleg de l'esport, Psicòleg especialista en trastorns del son

  Veure perfil

Preguntes freqüents

Com sé si és bullying o només es porten malament?

El bullying és repetit, intencionat i hi ha un desequilibri de poder: un el pateix i no el pot aturar. Una baralla o una temporada de portar-se malament es resol o s'oblida; l'assetjament es repeteix i va a més. Si dubtes, actua com si ho fos: parlar amb el centre no fa mal a ningú.

El meu fill no em vol explicar res. Què faig?

No forcis la conversa gran. Està més a prop en els moments petits: al cotxe, cuinant, sense mirar-lo als ulls. I ofereix un lloc on sí que pugui parlar, encara que no siguis tu: un tutor, un familiar, un professional.

Li he de prohibir aquesta amistat o aquesta parella?

Prohibir sol convertir la relació en un secret i a tu en l'enemic. Funciona millor preguntar com se sent amb aquesta persona, assenyalar el que veus sense jutjar i mantenir oberta la porta per a quan vulgui sortir-ne. Si hi ha control, amenaces o violència, sí que cal intervenir, i amb suport professional.

Lectures relacionades

• No tinc amistats: per on comencoSentir-te sense amistats fa mal, pero no et defineix. Compartim passos concrets per crear vincles reals i sortir de l'aillament.
• Tinc problemes amb els meus pares/maresEls conflictes familiars son habituals a l'adolescencia. Millorar la comunicacio i pactar limits ajuda molt la convivencia.