Conductes d'autolesió

Què és l'autolesió

L'autolesió —o autolesió no suïcida— és fer-se mal físic a propòsit per alleujar un dolor emocional que s'ha tornat insuportable. Acostuma a començar a l'adolescència, i sovint continua després: molta gent arriba als vint o als trenta portant-hi anys sense haver-ho explicat a ningú. No apareix per gust, sinó quan el malestar supera els recursos que un té per sostenir-lo.

En la majoria dels casos no és un intent d'acabar amb la vida i, alhora, és un dels senyals que més s'associen a un risc suïcida posterior. Per això no es tracta ni de dramatitzar-ho ni de treure-hi importància: es tracta que ho valori algú amb formació clínica. En aquesta pàgina no descrivim mètodes ni maneres concretes de fer-se mal, seguint les recomanacions de comunicació segura de l'Organització Mundial de la Salut.

Et reconeixes en alguna d'aquestes situacions?

• Et fas mal físic per poder amb el que sents.
• Quan l'emoció es fa molt intensa, l'impuls de fer-te mal apareix sol.
• Voldries deixar-ho i no saps per on es comença.
• Ho amagues, i amagar-ho també pesa.
• Ho vas deixar fa temps i ha tornat.

Com et pot ajudar la teràpia

Comencem per una valoració clínica que mira què està passant i també quant risc hi ha, perquè d'aquí surt el pla i no a l'inrevés. A partir d'aquí treballem amb el que recullen les guies clíniques actuals sobre autolesió —la guia NICE NG225 (2022) és la referència que seguim—: una intervenció psicològica pensada específicament per a l'autolesió, no teràpia genèrica amb l'autolesió de fons. Quina forma concreta pren es decideix amb el que trobi la valoració. El ritme el marques tu; l'enquadrament el marca la seguretat.

Una valoració que es pren seriosament el que passa. La primera tasca no és que deixis de fer-te mal, sinó entendre quina funció compleix per a tu i quant risc hi ha ara mateix. Sense judici, sense sermó i sense tractar-te com un problema a resoldre. Aquesta valoració és la que decideix quin tractament té sentit i amb quina intensitat.

Un pla de seguretat fet amb tu. El pla de seguretat és una eina clínica reconeguda: quins senyals avisen que la cosa es complica, què pots fer abans d'arribar-hi, a qui avises i a quin número truques si el risc puja. Es construeix amb tu —i amb qui tu decideixis que hi participi— a consulta, no es descarrega d'una pàgina web, perquè ha d'encaixar amb la teva vida i revisar-se quan aquesta vida canvia.

Habilitats per sostenir emocions intenses. Reconèixer el que puja abans que et desbordi, abaixar la intensitat sense fer-te mal, i poder demanar el que necessites quan costa demanar-ho. S'entrena a sessió i es practica fora. No són trucs per aguantar: són maneres que l'emoció baixi sense que ho hagis de pagar amb el cos.

Treballar el que hi ha a sota. L'autolesió gairebé mai va sola. A sota acostuma a haver-hi assetjament, un trauma, una relació que fa mal, un dol, pressió acadèmica o familiar, dificultats amb la imatge corporal o una autoestima molt castigada. Mentre això segueixi allà, les ganes de fer-te mal tornen; quan es tracta, deixen de tenir tanta feina a fer.

Quan fa anys que hi convius. Començar als quinze i continuar als vint-i-vuit és més comú del que sembla, i porta el que porta: cicatrius per explicar o amagar, la sensació que ja és tard, i anys sense haver-ho dit a ningú. Res d'això fa que el tractament funcioni pitjor. Treballem també la vergonya, la relació amb el teu cos i què explicar, a qui i quan.

Per què importa demanar ajuda

L'autolesió alleuja durant una estona, i aquest alleujament és real: per això es repeteix. El que no fa és resoldre el que hi ha a sota, i amb el temps el cicle tendeix a instal·lar-se — més episodis, més culpa, més aïllament, i ferides que de vegades arriben més lluny del que es pretenia. A més, qui s'autolesiona té més risc de conductes suïcides més endavant, encara que en aquell moment no vulgui morir. Res d'això vol dir que no tingui sortida: vol dir que és motiu suficient perquè ho vegi un professional, i que no hi ha cap raó per esperar que empitjori.

Si ara mateix estàs pensant a treure't la vida, truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

Preguntes freqüents

Autolesionar-me vol dir que vull morir?

En la majoria dels casos, no: l'autolesió acostuma a buscar deixar de sentir alguna cosa insuportable, no deixar de viure. Però les dues coses no són tan lluny com sembla, i haver-se fet mal és un dels factors que més s'associen a conductes suïcides posteriors. Per això la resposta honesta no és «tranquil, no és per tant», sinó «això mereix que ho valori un professional». Si ara mateix estàs pensant a treure't la vida, fes servir els telèfons que apareixen al principi d'aquesta pàgina abans de continuar llegint.

És confidencial el que expliqui a sessió?

Sí, amb un únic límit: que hi hagi un risc greu i imminent per a tu o per a una altra persona. No s'avisa ningú pel fet que t'autolesionis, ni es truca a la teva família perquè sí; ho pots explicar sencer sense que això desencadeni res que no hagis parlat abans. Si ets menor d'edat, és diferent: els teus tutors legals formen part del procés i han d'estar informats del que és essencial, i qui t'atengui acordarà amb tu què es comparteix i com.

Com deixaré de fer-me mal si és l'única cosa que m'alleuja?

És la pregunta correcta, i l'objectiu no és treure't l'única cosa que tens. És construir primer alternatives que cobreixin la mateixa funció —abaixar la intensitat, tornar a sentir, posar fora el que no hi cap a dins— perquè l'autolesió vagi deixant de ser necessària. Això es fa amb un professional, amb un pla de seguretat i amb habilitats entrenades, no amb una llista de substituts treta d'internet: alguns dels «trucs» que circulen continuen sent dany amb un altre nom, i no es recomanen.

Fa anys que ho faig. Serveix de res començar ara?

Sí. Que faci molt de temps no ho converteix en part del teu caràcter ni en una cosa que ja no es pugui tractar: continua sent una manera apresa de sostenir el malestar, i el que s'aprèn es pot canviar a qualsevol edat. El que sí que canvia amb els anys és com d'instal·lat està el circuit, així que pot portar més temps i convé no anar-hi en solitari. Si has arribat fins aquí llegint, aquesta és exactament la part difícil.

Com es tracta l'autolesió?

Amb una intervenció psicològica pensada específicament per a l'autolesió: això és el que recomanen les guies clíniques actuals, i la NICE NG225 (2022) és la de referència. El que cap guia no recomana és tractar-ho només amb consells generals, ni esperar que passi sol. Quina forma concreta pren es decideix després de la valoració i amb tu, perquè no hi ha un únic mètode que serveixi a tothom. Cap pàgina web, aquesta inclosa, no substitueix una valoració.

En què es basa el que diu aquesta pàgina?

En dues referències: la guia NICE NG225 sobre avaluació i maneig de l'autolesió (2022) i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre prevenció del suïcidi i comunicació segura. D'aquestes últimes ve la decisió de no descriure mètodes ni maneres concretes de fer-se mal.