Autoestima: quan no t'acceptes a tu mateix

Què és l'autoestima

L'autoestima és la manera com et tractes a tu mateix, sobretot quan les coses surten malament. No és confiança: pots ser molt bo a la feina, parlar en públic sense problema i, tot i així, castigar-te per dins cada vegada que falles. Tampoc no és arrogància ni creure's millor que ningú. Una autoestima sana no necessita comparar-se: s'assembla més a tractar-te amb la mateixa justícia amb què tractaries un amic.

Es forma aviat i amb el que hi ha al voltant. El que et van dir de petit, com reaccionaven quan t'equivocaves, si l'afecte depenia dels resultats, les burles a l'institut, una relació en què et van fer sentir poca cosa. Amb els anys, aquestes veus de fora es converteixen en una veu de dins que sona com si fos teva i com si fos veritat.

No és un tret fix. Pot baixar després d'una ruptura, un acomiadament o una temporada de fracassos, i es pot recuperar. I no s'arregla a base de repetir-te frases positives davant del mirall: s'arregla canviant la relació que tens amb tu, que és una cosa que s'aprèn.

Com reconèixer que està baixa

• Tens una veu interior que comenta tot el que fas, i gairebé sempre en contra: «ho has fet malament», «quedaràs fatal», «no serveixes per a això».
• Et compares amb els altres de manera automàtica, i en la comparació tu sempre hi surts perdent.
• Quan algú et felicita, li treus importància, ho atribueixes a la sort o penses que s'equivoca.
• Continues en relacions, de parella o d'amistat, que et fan mal, perquè en el fons creus que no mereixes res més o que no trobaràs res millor.
• Necessites que tot surti perfecte per sentir-te mitjanament bé, i qualsevol errada et confirma que no ets suficient.
• Evites les fotos, els miralls o el vídeo a les reunions, i et costa mirar-te sense jutjar-te.
• «No soc suficient» sona de fons gairebé tota l'estona, encara que no ho diguis mai en veu alta.

Què ajuda

Posar nom al crític. La veu que et castiga no és la veritat: és un hàbit après. Quan apareix, dir-te «ja torna a ser-hi, el crític» hi posa distància. Deixa de ser el que penses i passa a ser una cosa que et passa.

Validació emocional. És reconèixer el que sents com a legítim abans de jutjar-ho. Si estàs trist, nerviós o dolgut, això és real i té un motiu, encara que encara no el vegis. Amb l'autoestima baixa passa el contrari: sents alguna cosa i de seguida et dius que és exagerat, que no t'hauries de sentir així, que ets feble. Practicar-la és senzill d'explicar i difícil de fer: anomenar el que sents («estic dolgut»), acceptar que té sentit tenint en compte el que ha passat, i només després decidir què fer. És el que faries amb un amic. Aprendre a fer-ho amb tu canvia el to de la veu interior.

Evidència petita. El crític treballa amb generalitzacions: «sempre», «mai», «tothom». Anotar cada dia una cosa concreta que has fet bé, encara que sigui petita, no et convenç de cop, però va acumulant proves en contra.

Què fa la teràpia. Ajuda a entendre d'on ve aquesta manera de tractar-te, a detectar els pensaments que la mantenen i a practicar una altra relació amb tu entre sessió i sessió, amb algú que la segueix. També serveix per veure si al darrere hi ha una altra cosa, com depressió o ansietat, que sovint van juntes.

Què no fa. No et converteix en una altra persona ni et promet que deixaràs de dubtar de tu. Treballa perquè el dubte deixi de manar.

Quan demanar ajuda

Dubtar d'un mateix de tant en tant és normal, i una temporada d'autoestima baixa després d'un cop sol millorar sola quan la vida es reordena.

És moment de parlar amb un professional si aquesta manera de tractar-te dura mesos, si t'està frenant a la feina, els estudis o les relacions, si et manté en situacions que et fan mal, o si notes que va acompanyada de tristesa, ansietat o de deixar de fer coses.

Si apareixen pensaments de fer-te mal o de no voler continuar, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Joan Salmerón

  Psicòleg General Sanitari

  Veure perfil
• 

  Jordi Dou

  Psicòleg General Sanitari (Col. 30243)

  Veure perfil

Preguntes freqüents

L'autoestima baixa és un trastorn?

No. No és un diagnòstic en si mateixa, sinó una manera de relacionar-te amb tu que pot acompanyar altres problemes, com la depressió, l'ansietat o els trastorns alimentaris, o existir sense cap d'ells. Que no sigui un trastorn no vol dir que no mereixi atenció: és un dels motius de consulta més freqüents.

Pot canviar l'autoestima sent adult?

Sí. Es va formar aprenent, i el que s'ha après es pot revisar. Costa més que als quinze anys perquè l'hàbit fa més temps que dura, però la manera de tractar-te no està tancada a cap edat.

Quantes sessions calen?

Depèn de cada persona: de quant de temps fa que dura, de si hi ha altres coses al darrere i del ritme de cadascú. Ningú no et pot prometre un nombre. El que sí que es fa és marcar objectius concrets al principi i revisar-los junts, perquè sàpigues si estàs avançant.

Lectures relacionades

• No m'accepto com socL'autoexigència i la comparació poden debilitar l'autoestima. Aquí tens passos pràctics per construir una relació més sana amb tu.