Relació de parella

Què sosté una relació

Cap parella no funciona amb pilot automàtic. Al principi tot sembla fluir, però amb els anys arriben la convivència, la feina, els diners, de vegades els fills, les famílies de cadascú i els canvis personals. Una relació no es manté sola: es construeix, i es pot aprendre a cuidar-la.

Hi ha quatre pilars que la sostenen. La comunicació, que permet parlar del que importa sense que cada conversa acabi en discussió. La connexió física i emocional, que fa que us sentiu a prop i desitjats. Els valors compartits, que no han de ser idèntics però sí coneguts i respectats. I el projecte en comú, la sensació d'anar en la mateixa direcció.

Passar per moments difícils és normal en qualsevol parella i no vol dir que la relació hagi fracassat. El que marca la diferència és com s'afronten, i demanar ajuda abans que els patrons s'endureixin fa que el camí sigui més curt.

Senyals que alguna cosa s'està ressentint

• Discutiu sempre pel mateix, i les discussions acaben igual, sense resoldre res.
• Parleu d'horaris, compres i tasques, però gairebé mai de com esteu.
• La intimitat i el contacte físic s'han anat apagant, i us costa parlar-ne.
• Us sentiu sols encara que estigueu junts, més com a companys de pis que com a parella.
• No us poseu d'acord en decisions importants, com tenir fills, on viure o com gestionar els diners.
• Després d'un canvi gran, com anar a viure junts, tenir un fill, una mudança o una infidelitat, no heu trobat el vostre lloc.

Què ajuda

Comunicació. Parlar de tu en lloc d'acusar l'altre («em sento sol quan…» en lloc de «tu mai…»), escoltar per entendre i no per respondre, i parar quan la discussió puja de to per reprendre-la més tard. La recerca sobre parelles mostra que la manera de discutir importa: quan els conflictes es viuen amb molta càrrega negativa, la relació se'n ressent (Gottman i Levenson, 2000).

Connexió emocional. S'alimenta de gestos petits i freqüents: preguntar pel dia de l'altre amb interès de debò, recordar el que el preocupa, compartir una estona sense pantalles. En aquell mateix estudi, la manca d'afecte i de moments positius també pesava amb el temps, i no només les discussions.

Connexió física. La tendresa, el contacte i la sexualitat són també una manera de comunicar-se. És normal que el desig canviï amb les etapes, l'estrès o la salut. Ajuda poder-ne parlar sense retrets, amb curiositat pel que necessita cadascú. Si hi ha dolor o una dificultat física, convé consultar-ho també amb un professional de la salut.

Valors compartits. Parlar del que és important per a cadascú, la família, els diners, el temps, la llibertat, la manera de cuidar, ajuda a entendre molts desacords que semblen petits. No cal pensar igual, però sí saber què valora l'altre i respectar-ho.

Projecte en comú. Cap a on aneu: on voleu viure, si voleu tenir fills, com encaixa la feina de cadascú, quin temps voleu per a vosaltres. Revisar-ho de tant en tant evita que cadascú avanci pel seu compte sense adonar-vos-en.

Què fa la teràpia de parella. Ofereix un espai neutral on tots dos podeu parlar i ser escoltats, entendre els patrons que es repeteixen i practicar altres maneres de relacionar-vos. Hi ha enfocaments de teràpia de parella amb evidència científica, com la teràpia focalitzada en les emocions, i la recerca mostra que la seva eficàcia és comparable a la de les teràpies individuals (Lebow et al., 2012; Wiebe i Johnson, 2016).

Què no fa. No es posa de part de ningú ni decideix per vosaltres si heu de continuar junts. De vegades ajuda a reconstruir la relació, i de vegades a separar-se amb respecte i amb menys mal. En tots dos casos, el que busca és claredat.

Quan demanar ajuda

Totes les parelles passen per èpoques de més distància o més friccions. És moment de demanar ajuda si els mateixos conflictes es repeteixen durant mesos, si sentiu que us esteu allunyant, si ha passat alguna cosa que ha trencat la confiança o si esteu pensant a separar-vos i voleu prendre la decisió amb més claredat. No cal esperar a estar en crisi. I si la teva parella no vol venir, també pots començar tu en teràpia individual.

La teràpia de parella no és el recurs adequat quan hi ha violència, amenaces, control o por en la relació. La violència en la parella és un problema de salut i de drets humans (OMS), i el primer és la teva seguretat: demana ajuda als serveis especialitzats de la teva zona. Si estàs en perill, truca al 112.

Si apareixen pensaments de fer-te mal o de no voler continuar, truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). We Are Psycho no atén urgències.

Preguntes freqüents

Cal estar en crisi per anar a teràpia de parella?

No. Moltes parelles vénen quan noten que alguna cosa s'està refredant, o abans d'una etapa important, com anar a viure junts o tenir un fill. Com més aviat es treballa un patró, menys s'ha instal·lat.

I si la meva parella no vol venir?

Pots començar tu. La teràpia individual t'ajuda a entendre la teva part en el que passa, a comunicar-te d'una altra manera i a aclarir què vols. De vegades, quan un canvia, la relació també es mou.

La teràpia de parella serveix per salvar la relació?

Serveix per entendre-la. Moltes parelles en surten reforçades, i d'altres decideixen separar-se d'una manera més conscient i respectuosa. Ningú no pot prometre un resultat, però sí un espai perquè tots dos pugueu decidir amb més claredat.

Com funciona la teràpia de parella a We Are Psycho?

És online i confidencial, des de casa. Ens expliqueu què us passa, us proposem la psicòloga o el psicòleg que millor encaixa amb vosaltres i trieu. Si abans teniu dubtes sobre com funciona, us ho expliquem en una trucada gratuïta de 20 minuts, sense compromís.

Parla amb un psicòleg especialitzat