Dislèxia, discalcúlia, altes capacitats i Tourette: quan l'escola no encaixa
Si el teu fill o la teva filla s'esforça més que ningú i tot i així no hi arriba, o s'avorreix i desconnecta, o té tics que no controla, aquesta guia explica què hi ha darrere de les diferències d'aprenentatge més freqüents, com reconèixer-les, què ajuda de debò i on es fa una valoració.
Actualitzat: 12 de setembre del 2026
Què són les diferències d'aprenentatge
Una diferència d'aprenentatge no és manca d'intel·ligència ni manca d'esforç. És una manera diferent de processar certa informació: les lletres i els sons en la dislèxia, els nombres i les quantitats en la discalcúlia, el llenguatge en el trastorn del llenguatge. El cervell arriba al mateix lloc per un altre camí, i el camí de l'escola està fet per a la majoria.
Les altes capacitats són l'altra cara: un ritme d'aprenentatge i una intensitat que la classe no pot seguir. El que des de fora sembla avorriment, desconnexió o fins i tot mal comportament, des de dins és un motor sense carretera. I no sempre van amb bones notes: molts adolescents amb altes capacitats suspenen.
La síndrome de Tourette és diferent de les anteriors: tics motors i vocals que apareixen a la infància, canvien amb el temps i no es controlen a voluntat. No afecta la intel·ligència. El que afecta és com es viu a classe, amb els companys i amb la vergonya que es noti.
El que tenen en comú és que es veuen tard. Es confonen amb mandra, amb despistament, amb manca d'interès, i l'adolescent acaba creient que el problema és ell.
Com reconèixer-les
- Llegeix a poc a poc, es salta línies o paraules, i evita llegir en veu alta; escriure li costa molt més que parlar.
- Els càlculs senzills li porten una eternitat, confon els signes o no entén què li demanen en un problema encara que sàpiga les operacions.
- Entén les coses a la primera i s'avorreix; fa preguntes que descol·loquen; rendeix per sota del que sap.
- Té tics: parpelleigs, moviments de cap, escurament de gola, sons, que van i venen i empitjoren amb l'estrès.
- Estudia el doble que els companys per treure la meitat, i ha començat a dir que és ximple.
- Es frustra, s'enfada o es rendeix tan bon punt una tasca s'assembla a les que li costen.
- Els informes de l'escola parlen de «podria fer més», «no s'esforça» o «es distreu» any rere any.
Què ajuda
Posar-hi nom, amb una valoració. Saber què passa canvia la història que l'adolescent s'explica sobre si mateix: de «soc ximple» a «llegeixo d'una altra manera». Una valoració psicopedagògica ho diu amb claredat i obre la porta a les adaptacions.
Adaptacions a l'escola. Més temps als exàmens, enunciats llegits en veu alta, calculadora, exàmens orals, tasques de més nivell per a qui va per davant. Estan regulades i el centre està obligat a aplicar-les quan hi ha un informe.
Reeducació, no classes de reforç. No és repetir el mateix més vegades. És entrenar, amb un professional, les funcions concretes que fallen i les estratègies per envoltar-les.
Cuidar l'autoestima abans que les notes. Anys d'esforç sense resultat deixen marca. Que l'adolescent sàpiga que la seva dificultat té nom i explicació és, moltes vegades, el primer que canvia.
Què fa la teràpia. En teràpia es valora què està passant, es treballa la reeducació del que falla i s'acompanya la part emocional: la frustració, la vergonya, la sensació de no encaixar. Amb els tics, s'ensenya a gestionar-los i a gestionar com hi reaccionen els altres. I es coordina amb l'escola, perquè és allà on es juga el dia a dia.
Què no fa. No canvia com està construït el cervell ni promet que la dificultat desaparegui. Canvia el que se'n fa.
Quan demanar una valoració
Un mal trimestre, o una assignatura que es resisteix, no són una diferència d'aprenentatge. És moment de demanar una valoració quan la dificultat és la mateixa any rere any malgrat l'esforç, quan l'escola fa temps que assenyala el mateix sense que res canviï, quan els tics interfereixen a classe o en les relacions, o quan l'adolescent ha començat a parlar de si mateix com algú que no val.
Si la frustració ha arribat a pensaments de fer-se mal, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.
Amb qui parlaries
Professionals col·legiats del nostre equip que treballen aquest tema. Tries tu, i pots canviar si no encaixa.
- Veure perfil
Ainhoa Corbera
Psicòloga col·legiada · Directora clínica
- Veure perfil
Joan Salmerón
Psicòleg General Sanitari
- Veure perfil
Maimuna Balde
Psicòleg/a General Sanitari/ària
Preguntes freqüents
- On es fa una valoració?
- Al mateix centre educatiu, a través de l'equip d'orientació, o de manera privada amb una psicòloga o un psicòleg que faci avaluació psicopedagògica. Un informe privat també serveix per demanar adaptacions a l'escola.
- Els tics marxen sols?
- Molts tics de la infància desapareixen o es redueixen molt a l'adolescència. Quan persisteixen i interfereixen, hi ha tractaments psicològics que ensenyen a gestionar-los. La medicació es valora amb personal mèdic quan cal.
- Les altes capacitats necessiten tractament?
- No són un trastorn i no es tracten. El que necessiten és ser reconegudes: adaptacions a l'escola perquè el ritme no avorreixi, i acompanyament quan la intensitat emocional o la sensació de no encaixar pesen.
Fonts
Guia divulgativa elaborada per We Are Psycho a partir d'organismes i guies de referència. No substitueix una avaluació clínica individual.