Motivació, decisions i futur: quan no saps cap a on anar

Què passa quan no saps cap a on anar

Hi ha una etapa, i no només a l'adolescència, en què tothom pregunta què faràs i tu no en tens ni idea. Decidir una carrera, una feina, una ciutat, sembla decidir la vida sencera, i com més pesa la decisió més difícil és prendre-la. El bloqueig no és indecisió: és por d'equivocar-se, disfressada.

La manca de motivació té una mecànica semblant. No és que no vulguis: és que l'esforç no es connecta amb res que t'importi, o que el que t'importa queda tan lluny que el primer pas no sembla comptar. Els hàbits que no se sostenen solen ser hàbits que es van triar pel que s'hauria de fer, no pel que es vol.

I el fracàs, quan arriba, no fa mal només pel que s'ha perdut. Fa mal pel que diu de tu, o pel que creus que diu. Un examen suspès, una selecció en què no vas entrar, un projecte que no va sortir, es converteixen en una prova que no vals, i aquesta conclusió és la que fa que no ho tornis a intentar.

Com reconèixer que és alguna cosa més que una mala ratxa

• Fa mesos que ajornes una decisió, i cada cop que la mires t'angoixes i la tornes a deixar.
• Comences coses amb energia i les abandones al cap de dues setmanes, i ja has deixat de creure't els teus propis propòsits.
• No hi ha res que et vingui de gust de debò, ni tan sols el que abans t'agradava.
• Demanes opinió a tothom i després no fas cas a ningú, perquè cap resposta no et treu la por.
• Un fracàs t'ha deixat mesos sense intentar res de semblant, i evites fins i tot parlar-ne.
• Et compares amb gent de la teva edat que sembla tenir-ho tot clar, i et sents endarrerit.
• Saps el que hauries de fer i no ho fas, i això et fa sentir pitjor que no saber-ho.

Què ajuda

Decidir en petit. Cap decisió no és la vida sencera. Triar què provar durant els pròxims tres mesos és una decisió que es pot prendre; triar qui seràs, no. Reduir la mida de la pregunta és el que la fa contestable.

Connectar l'esforç amb alguna cosa que importi. Un hàbit se sosté quan porta a alguna cosa que vols, no a alguna cosa que hauries. Abans de començar una altra vegada, val la pena preguntar-se per a què.

Començar tan petit que no es pugui fallar. Cinc minuts, una pàgina, una trucada. El primer pas no serveix per avançar: serveix per demostrar-te que pots fer el següent.

Separar el resultat de la persona. Suspendre no és ser un fracàs; és haver suspès. Sembla una diferència de paraules i és la diferència entre tornar-se a presentar o no.

Què fa la teràpia. En teràpia s'explora què hi ha darrere del bloqueig, la por d'equivocar-se, l'exigència, la comparació, i es treballa amb decisions i hàbits concrets de la teva vida, no amb teoria. S'aprèn a tolerar la incertesa de no saber i a aixecar-se després d'un fracàs sense convertir-lo en una sentència.

Què no fa. No decideix per tu ni et diu què estudiar. T'ajuda a poder decidir-ho tu.

Quan demanar ajuda

No saber què fer amb la teva vida als disset, o als trenta, és normal. És moment de parlar amb un professional quan el bloqueig fa mesos que dura i t'està costant oportunitats, quan la manca de ganes s'ha estès a tot i s'assembla més a un ànim baix que a un dubte, quan un fracàs s'ha convertit en una història sobre el que vals, o quan la comparació amb els altres t'està fent mal.

Si la sensació de no valer ha arribat a pensaments de fer-te mal, no esperis: truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida). Si hi ha perill immediat, truca al 112. We Are Psycho no atén urgències.

Preguntes freqüents

Com sé si és manca de motivació o depressió?

La manca de motivació sol ser selectiva: no et ve de gust això, però sí altres coses. La depressió ho apaga tot, dura setmanes, i afecta el son, l'energia i la manera de veure't. Si dubtes, la guia sobre la depressió ajuda a distingir-les, i un professional ho pot valorar amb tu.

La teràpia serveix per decidir què estudiar?

No et dirà quina carrera triar. Serveix per entendre què et bloqueja, què t'importa de debò i com prendre una decisió que puguis revisar més endavant sense sentir que has fracassat. L'orientació vocacional específica la fan els serveis d'orientació.

Què passa a la primera sessió?

Es parla d'on estàs encallat, des de quan i què has intentat. No cal tenir-ho clar: precisament per això véns. La primera sessió serveix per entendre què et passa i decidir plegats com continuar.

Lectures relacionades

• No m'accepto com socL'autoexigència i la comparació poden debilitar l'autoestima. Aquí tens passos pràctics per construir una relació més sana amb tu.