Dubtes sobre l'autisme a l'adolescència

Què és l'autisme i què no

L'autisme, o trastorn de l'espectre autista (TEA), és una forma de desenvolupament neurològic que hi és des del naixement i acompanya tota la vida. Afecta com la persona processa el que li arriba dels sentits, com es comunica i es relaciona, i com necessita organitzar el seu món. Se'n diu espectre perquè no hi ha dues persones autistes iguals: els mateixos trets apareixen amb intensitats i combinacions molt diferents.

No és una malaltia, i per tant no es tracta perquè desaparegui ni hi ha res a corregir. No el causa la criança, ni les vacunes, ni les pantalles. No és una manca d'empatia ni d'intel·ligència. És una manera diferent de funcionar que, en un món fet per a la majoria, pot generar molt cansament, ansietat i sensació de no encaixar.

A l'adolescència molts trets es fan més visibles perquè les exigències socials es disparen: els grups es tornen més complexos, les regles implícites canvien i s'espera que cadascú se'n surti sol. Nois i noies que fins llavors se les arreglaven comencen a esgotar-se, i per primera vegada algú, ells mateixos o la seva família, es fa la pregunta.

Com reconèixer els trets

• Estar amb gent esgota d'una manera que els altres no semblen sentir: després d'una tarda amb amics calen hores a soles per recuperar-se.
• Els canvis de pla, d'horari o de rutina descol·loquen molt més del que semblaria raonable, i les transicions costen.
• Certs sons, llums, textures o etiquetes de la roba resulten insuportables, o al revés: gairebé no es noten coses que a altres molesten.
• Hi ha interessos molt intensos i molt concrets, dels quals es pot parlar durant hores i que donen calma.
• S'ha après a imitar el que fan els altres per passar desapercebut, amb un esforç enorme que ningú no veu, i a casa s'ensorra.
• És una noia i sempre ha semblat «tímida» o «rara»: en nenes i dones els trets solen passar desapercebuts més temps, i la pregunta arriba a l'adolescència o a l'edat adulta.

Què ajuda

Entendre abans que corregir. El primer alleujament sol ser tenir un marc: saber que l'esgotament social, la necessitat de rutina o la sensibilitat als sorolls tenen una explicació i no són un defecte de caràcter. Això canvia la conversa a casa i la manera de tractar-se un mateix.

Ajustar l'entorn. Anticipar els canvis, respectar els temps de recuperació, reduir el soroll i la llum on es pugui, negociar amb l'institut adaptacions raonables. Moltes de les dificultats baixen quan l'entorn deixa d'exigir el que més costa.

Què fa la teràpia. A Psycho, un psicòleg o una psicòloga amb experiència en autisme pot ajudar a entendre els propis trets i a posar-hi nom, a gestionar l'ansietat que sol acompanyar la vida autista en un món sorollós, a treballar l'esgotament de l'emmascarament i, amb adolescents, a orientar la família sobre què ajuda i què no. Quan hi ha una sospita fonamentada, t'orienta sobre com i on demanar una valoració formal.

Què no fa. Els psicòlegs i psicòlogues de Psycho no emeten un diagnòstic oficial d'autisme ni informes per a tercers. Una valoració formal la fan equips especialitzats (unitats de salut mental infantojuvenil, serveis de diagnòstic de les associacions d'autisme, professionals acreditats) amb proves específiques i diverses sessions. La teràpia acompanya aquest procés; no el substitueix. Tampoc no pretén que la persona deixi de ser autista: l'objectiu és que visqui millor sent qui és.

Quan demanar una valoració

Tenir algun tret de la llista no vol dir ser autista: moltes persones són sensibles al soroll o prefereixen les rutines. La pregunta mereix una valoració quan diversos trets coincideixen, hi són des de sempre i generen un malestar real: esgotament, ansietat, aïllament, sensació de viure actuant.

Si a més notes un ànim baix persistent, o pensaments de fer-se mal, no esperis a la valoració: parla amb un professional ara. Davant pensaments de no voler ser-hi, truca al 024 (Línea 24h de atención a la conducta suicida); si hi ha perill immediat, al 112.

• 

  Ainhoa Corbera

  Psicòloga col·legiada · Directora clínica

  Veure perfil
• 

  Patricia Guillén González

  Psicòloga General Sanitària

  Veure perfil

Preguntes freqüents

Poden diagnosticar autisme a Psycho?

No. Els psicòlegs i psicòlogues de Psycho no emeten diagnòstics oficials per a tercers. Poden ajudar-te a entendre el que veus, a gestionar el que fa mal i a orientar-te sobre on demanar una valoració formal: la unitat de salut mental de la teva zona, amb derivació del pediatre o del metge, o els serveis de diagnòstic de les associacions d'autisme.

Val la pena una valoració si ja és adolescent, o fins i tot adult?

Sí. Una valoració tardana no canvia qui és la persona, però canvia com s'entén a si mateixa i quins suports pot demanar. Moltes dones i persones que van aprendre a emmascarar reben la resposta a l'adolescència o a l'edat adulta.

Necessito un diagnòstic per començar teràpia?

No. Pots començar pel que fa mal ara (l'ansietat, l'esgotament, les dificultats a l'institut) mentre s'aclareix la pregunta del diagnòstic. Si busques un professional amb experiència en autisme, al seu perfil veuràs si treballa amb TEA.